LA IMATGE



La imatge arriba a les emocions. La imatge mostra la nostra relació amb el món exterior, ens ajuda a comunicar-nos. Té molts significats possibles. Pot ser una imitació de la realitat, una referència real d'un objecte que després transformem, viral, o mental. La imatge es correspon a una realitat i a un imaginari que ha de veure en la cultura en què ens trobem. Cada cultura s'identifica amb un seguit de símbols.

La imatge te que veure amb la llum amb que la vivim, la llum dóna color i volum. Gracies a aquesta llum podem percebre-la millor. L'art no deixa de ser una producció d'imatges que ens informen, que ens ensenyen, que ens fan recordar, que ens emocionen. I dintre de la cultura audiovisual s'estudien 2 tipus d'imatge: les imatges tecnològiques i les imatges digitals.


Tots actualment som consumidors d'imatges que ens arriben ràpidament per mitjà de les xarxes i els mitjans. Aquestes que ens arriben tenen un efecte en nosaltres i transformen el món en què vivim. Hi ha una interacció constant entre el món real i el món virtual que creen les imatges noves. Les imatges condicionen la nostra percepció de la realitat, per tant son 
 un mitjà i una eina que ens hauria de permetre pensar i reflexionar sobre el món que ens envolta. La cultura audiovisual que estudiarem té a veure amb els mitjans de comunicació (que tenen a veure amb el poder, amb la política), quasi sempre mediatitzats i manipulats.






IMATGE ÚNICA, IMATGE MÚLTIPLE

Des de el principi de la humanitat les persones tenen tendència d'intentar reproduir la realitat, per deixar un record, i la millor manera de fer-ho es mitjançant la imatge. 
Al segle XV hi ha l'arribada d'un invent que permet la difusió múltiple de les imatges, la impremta. Això fa que cada vegada sigui més fàcil l'accés a una imatge per part de molta gent. 
Al segle XIX, amb la industrialització, es produeix velocitat amb allò que te que veure amb la reproducció de qualsevol cosa. Capten la imatge a l'instant gràcies a l'invent de la fotografia (com a imatge estàtica) i més endavant sorgeix el cinema (com la imatge en moviment). L'art o la pintura deixa de tenir importància i comença l'abstracció. Abonen més el procés artístic en si que no pas la imitació de la realitat.
                                                                                                                                                                
IMPREMTA
PINTURES A MÀ FETES FA MÉS DE 10000 ANYS
                     



FOTOPERIODISME, FOTOIL.LUSTRACIÓ 

Les imatges que estan lligades al fotoperiodisme son imatges que estan relacionades amb la realitat per acopanyar una informació, com per exemple una notícia. Són espontànies i no haurien d'haver patit cap manipulació.Les imatges actualment son indispensables amb el tractament de la informació, sintetitzen i fan imaginables els fets que estan passant. Ens aporten veracitat i credibilitat en els fets narrats. Les imatges no son objectives, tenen limitacions comunicatives. Els diaris juguen contínuament amb les imatges que publiquen; amb la capacitat emotiva d'aquesta imatge, a cridar l'atenció.



La fotoil.lustració serveix per mostrar una informació didàctica. Son imatges preparades i que normalment han patit manipulacions. Té molt a veure amb la publicitat o amb les revistes del cor.
En el cas de les revistes del cor, solen posar l'imatge que creuen que més impacte tindrà en el client, per assegurar-se així de que la compri.
I en el cas dels anuncis, el mateix, juguen amb els colors, la forma, i el missatge, per tal de que al consumidor li sorprengui el que veu.




MANIPULACIÓ DE LES IMATGES
Actualment podem dir que hi ha una crisi dels models de representació, es a dir, que les imatges que veiem constantment emeses pels mitjans perden credibilitat.

Això es degut a que hi ha un control dels mitjans de comunicació per part del poder econòmic i polític.

La globalització el que ha fet es monopolitzar també tot el que ens arriba dels mitjans de la informació. El que fa aquesta manipulació es actuar beneficiant a algú, i perjudicant a algú altre.

La manipulació per part dels mitjans informatius es fa deliberadament i intencionadament, hi han una serie de grups i d'agències d'informació que manipulen com, què i quan hem de veure les imatges, i amb això es determina la visió d'un fet. Això fa que actuï en beneficiant a algú

Aquesta manipulació de la imatge la podem fer amb programes de retoc digital, amb fotomuntatge o seleccionant i enquadrant la imatge.

Pel que fa al context d'aquestes imatges, moltes vegades es produeix un fenomen en el qual veiem unes imatges que poden venir d'un arxiu on trobem estereotips gràfics, en la qual agafem una imatge típica on veiem plasmada la realitat d'un fet globalitzat.
També es produeix un altre fenomen que es la hibridació de gènere. Imatges que fa servir la publicitat per donar realitat o impacte a allò que està veient, manipulen les imatges per aconseguir cridar l'atenció.

AQUESTA IMATGE ÉS UN EXEMPLE 
D'ESTEREOTIP GRÀFIC  JA QUE PODRÍA 
SIMBOLITZAR TOT EL MALTRACTAMENT
ANIMAL.
                                 










CARACTERÍSTIQUES DE LES IMATGES, NECESSÀRIES PER DESCODIFICAR-LA

El llenguatge visual és bàsic per comentar una imatge. Les imatges sempre fan referencia a alguna cosa les fotografies, les imatges, la publicitat... Per tant podem dir que la relació entre imatge i realitat és mecànica i automàtica. A partir d'aquí podem dir que la imatge té unes característiques determinades. 

CONNOTACIÓ I DENOTACIÓ
Les imatges les podem visualitzar des de dos punts de vista: des d'un punt de vista denotatiu i des d'un punt de vista connotatiu. 
La connotació és veure i interpretar una imatge des de el coneixement i o de les emocions pròpies de cadascú, és un tema molt personal, per tant d'una depèn de qui miri la imatge tindrà unes connotacions o unes altres, perquè cadascú veurà una cosa. Es subjectiva. 
La denotació és la forma.  Amb la descripció denotativa haurem de descriure els elements que veiem, d'una manera més objectiva: composició, color, perspectiva, etc. 

ICONICITAT I ABSTRACCIÓ
La iconicitat es refereix a la semblança de la imatge amb la realitat exterior, és a dir, la capacitat que te la imatge creada en produir un efecte visual similar a la realitat que representa símbols, icones, fotografies...
La imatge abstracta és una imatge que perd la semblança amb una realitat concreta, necessita una interpretació. I hi han diferents graus.

EXEMPLE D'IMATGE ICÒNICA,SON  DUES 
ICONES QUE HAN SIGUT CONSIDERADES PER 
TOTS, I REPRESENTEN MASCLE I FEMELLA
EXEMPLE D'IMATGE  ABSTRACTA.
ÉS UN  REFLEXE DE LA
 REALITAT PERO SENSE
 SER TOTALMENT IGUAL.



SENZILLESA I COMPLICITAT
La senzillesa o la complexitat dependrà de l'estructura de la imatge, i de la quantitat d'elements que contingui, i com es relacionen aquest entre si. Segons les lleis de la percepció visual, quan hi han més de 4 elements no ens permet tenir una visió clara d'aquella imatge a simple cop dull. Per tant una imatge complexa constaria de més de 4 elements. 
Una imatge simple serà una imatge la qual a simple cop dull podem veure clarament el que s'està representant.

EXEMPLE D'IMATGE SENZILLA.
HI HAN MENYS DE QUATRE ELEMENTS,
PER TANT VEIEM LA IMATGE D'UNA
 MANERA MÉS CLARA
EXEMPLE D'IMATGE COMPLEXA.
HI HAN MÉS DE QUATRE ELEMENTS I
ENS HEM DE FIXAR MOLT PER VEURE-HO TOT
 




MONOSÈMIA I POLISÈMIA
Polisèmica serà una imatge que tingui diferents interpretacions dependran de l'imaginari de cadascú, de la cultura de la experiència.. Neix de les connotacions que te una imatge s'utilitza molt en publicitat perquè moltes vegades una mateixa imatge ens connecta amb sentiments, creences, tendències...

EXEMPLE D'IMATGE POLISÈMICA.
ÉS UNA IMATGE D'UN CAMP TALLAT

DE TAL MANERA QUE PODRÍEM 
INTERPRETAR-LO COM UNS PULMONS.
EXEMPLE D'UNA IMATGE MONOSÈMICA.
TAN SOLS ÉS UN CAMP, DIFÍCILMENT
 PODRÍEM DONAR-LI UNA ALTRA INTERPRETACIÓ.
 



ESTEREOTIPS  I IMATGES ORIGINALS
La massificació quer es fa de la comunicació produeix constants repeticions d'imatges que encaixen amb un seguit d'esquemes determinats, que és el que anomenem estereotip. La veiem constantment i per tant ja no ens criden la atenció L'originalitat son imatges que ens sorprenen perquè innoven, amb això.La publicitat juga molt amb això per cridar la atenció.
EXEMPLE DE IMATGE ORIGINAL.
UTILITZEN LA IMATGE D'UN NEN
 RECEN NASCUT PER PUBLICITAR ROBA
                                
EXEMPLE D'IMATGE ESTEREOTÍPICA.
PODEM VEURE UNA MODEL QUE ENCAIXA
 TOTALMENT EN ELS CANONS DE BELLESA
 FEMENINA PORTANT LA ROBA DE LA
 MARCA QUE ANUNCÍA.






   





RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE

.Metafora visual: es basa en substituir allo que es vol mostrar per alguna cosa que guardi relació amb allò. S'utilitza molt a nivell publicitari.


.Comparació: consisteix en utilitzar dos elements visuals junts que estableixen semblances o diferències d'un mateix producte.




.Hiperbole: és l'exageració d'una imatge per destacar-la




.Personificació: tracta d'humanitzar una cosa que no es humana





FUNCIONS DE LES IMATGES

.Informativa i/o referencial: és qualsevol imatge fotoperiodística, te la funció d'informar, va acompanyant a un text per reforçar-lo.



.Emotiva o expressiva: te a veure amb l'aspecte connotatiu de la imatge, amb el que ens suggereix aquella imatge a nivell emocional.




.Poètica o estètica: volen impactar a l'espectador a nivell visual utilitzant recursos expressius.




.Suggestiva o exhortativa: pretén convèncer a l'espectador per que faci alguna cosa.






ELS CODIS VISUALS
Els codis visuals s'utilitzen per poder comunicar alguna informació, per tant és molt important per llegir imatge tenir-los en compte.
Els hem de tenir molt en compte a  la hora de crear imatges


.Codi espaial: Aquest codi te a veure amb la contextualització de la imatge,quan fem una fotografia sempre seleccionem una part de la realitat que volem mostrar.
El fet de no identificar un espai ens pot donar un imput enganyós d'alguna cosa concreta. Podem manipular la imatge utilitzant un codi espaial, descontextualitzant la imatge de l'entorn.


.Codi gestual: Per fer l'anàlisi d'una imatge es molt important observar l'actitud o la gestualitat de les figures que hi apareixen (els rostres, els gestos...). Té molt a veure amb el llenguatge subliminal (el que nosaltres no veiem però el nostre inconscient sí).
Podrien mostrar-nos, mitjançant l'actitud del personatge, (si riu, si plora...) un estat d'ànim.
Aquest codi gestual es veu moltíssim en els còmics, per exagerar les expressions dels personatges.



.Codi escenogràfic: Té que veure amb els elements que hi ha en una posada en escena. Aquest escenari ens indica tota una serie de informació sobre alguna cosa. Hem de marcar el que volem en un determinat context, l'entorn o l'escenografia ha de ser conseqüent amb el que nosaltres volem comunicar al receptor. 


.Codi lumínic: Aquest codi es basa en els jocs amb els efectes de llum i la seva intensitat. Si es natural, si es artificial, si hi han filtres de colors...
El color té que veure amb el cercle cromàtic. El color influeix molt en el espectador, sempre ens produeix unes sensacions inconscient. A més, a cada color, se li atribueix un simbolisme diferent segons la cultura (per exemple, en la nostra cultura, el blanc simbolitza puresa).
Hi han tres paràmetres que hem de tenir en compte a l'hora de parlar d'un color:
.To: El color en si mateix. 
.Lluentor: Te a veure amb la lluminositat d'un color. Si es més clar o més fosc. .Saturació: Es tracta de la dissolució de la puresa d'un color amb el blanc. Contra menys blanc tingui serà més saturat, i a la inversa.

Pel que fa als colors, podem classificar-los com a:
.Colors primaris: Són els colors bàsics, dels quals deriven tota la resta. Els podem subclassificar en dos tipologies:
-Els colors pigment: són els que utilitzaven clàssicament els artistes per fer les seves obres. 
CMYK (Cian, magenta, yellow, black)
-Els colors llum: són els que utilitzem acturalment. 
RGB (Red, green, blue)
.Colors secundaris: Són  els colors que sorgeixen de la barreja de dos colors primaris.
.Colors complementaris: Color complementari és aquell que produeix el major contrast de to respecte a un altre color.
En un cercle cromàtic són colors complementaris entre si els colors situats en llocs oposats, aquella parella de colors que es poden unir en traçar una línia recta que passi pel centre del cercle.






.Codi simbòlic: És la representació visual d'una persona o d'una cosa entesa com a concepte més ampli que el que pròpiament veiem. Per exemple, un simple colom blanc pot significar pau.


.Codi gràfic: Té a veure amb els instruments tècnics que utilitzem a l'hora d'elaborar una imatge que ens doni un missatge. Les particularitats formals, com està feta aquella imatge, tipus d'objectiu, enfoc,textures, enquadrament, l'angle de visió...


.Codi de relació: Podem parlar d'un codi de relació quan observem la disposició dels elements que te la imatge i establim relacions entre ells. Quan veiem la imatge primer veiem un factor, l'enllacem amb el següent i així fins acabar on ens volen fer arribar.






MODIFICACIÓ D'UNA IMATGE 
(PROGRAMA EDITOR: GYMP)

 IMATGE ORIGINAL















AUGMENT DEL TO















AUGMENT DE LA LLUMINOSITAT




















SENSE SATURACIÓ







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada