''La fotografia és un sistema de selecció visual. En el fons, tot consisteix en emmarcar una porció del con visual mentre s'està en el lloc apropiat i en el moment apropiat. Com els escacs o la escriptura, consisteix en escollir entre vàries possibilitats determinades, però en el cas de la fotografia el número de possibilitats no és finit sinó infinit.''
HENRI CARTIER-BRESSON
La fotografia es la tècnica d'obtenir imatges capturades amb una càmera directament de la realitat.
La imatge que seleccionem amb la fotografia es bidimensional, té una posició i un punt de vista concret.
Quan mirem a traves de la càmera el que estem fent bàsicament és seleccionar la realitat, i donem importància a allò que estem seleccionant, donant-nos així una informació determinada.
Hi ha una serie de elements que determinen la manera de mostrar les coses en la càmera:
.Enquadrament: Delimitar una part de la realitat. Es molt important per donar a la imatge un significat o un altre.
L'enquadrament té un format determinat. Pot ser horitzontal, vertical o inclinat; depenent de les intencions comunicatives.
Per exemple el format rectangular horitzontal el faríem servir per transmetre quietud o serenitat.El format vertical ens connota força, fermesa, vitalitat.
El format inclinat ens donaria dinamisme, força, desequilibri.
L'espai que seleccionem quan enquadrem l'anomenarem camp, i el fora de camp serà tot el que no surti en la imatge però que s'intueixi que està passant, també se li anomena camp en off. Aquest dóna referències i significats al que veiem a l'enquadrament, té una funció suggestiva que fa que el fet de seleccionar la realitat fa que es pugui manipular.
A més de seleccionar un fragment de la realitat també determina com estaran ordenats els diferents elements d'aquesta realitat.
La projecció estudia la disposició dels elements dintre d'un marc.
Dins d'aquesta composició podem parlar de línies dominants, de predominança de línies rectes, o predominança de línies corbes.
També podem veure com esta posat el punt de fuga, la perspectiva que ens marcarà profunditat.
.Distància: La distància és des de quin punt de vista mirem aquesta realitat.
Hi han diferents tipus de plans amb els que podem seleccionar una realitat (que es poden aplicar a la imatge estàtica o a la imatge mòbil):
-Pla detall: Seleccionar una part petita d'algun element més gran, per cridar l'atenció sobre aquesta. Dóna una informació molt detallada i concreta sobre aquesta part.
-Primeríssim primer pla: Mostra una part del cos del rostre d'algú, normalment es per donar un to dramàtic.
-Primer pla: Presenta el rostre sencer, com a molt es veu un tros de la esquena que va lligat amb el coll. És un pla molt expressiu, ens permet percebre els sentiments dels personatges, i es el més utilitzat en els debats televisius, o en el cinema quan parla un personatge.
-Primer pla: Presenta el rostre sencer, com a molt es veu un tros de la esquena que va lligat amb el coll. És un pla molt expressiu, ens permet percebre els sentiments dels personatges, i es el més utilitzat en els debats televisius, o en el cinema quan parla un personatge.
-Pla mig: Normalment es des de cintura cap a dalt
-Pla americà o pla tres quarts: És un pla per sobre del genoll. Aquest s'utilitzava molt al cinema Westerm americà.
-Pla sencer: el personatge situat en el enquadre ocupant tot l'espai, de cap a peus. On podem veure la acció que fa.
-Pla general: Ens situa a un/uns personatges amb un espai ampli. Lo important d'aquesta imatge es ressaltar en quin espai es troben els personatges.
-Pla de conjunt: Avarca un grup de persones dintre d'un espai. Normalment ens indiquen quina acció està passant i presenta la relació entre varis personatges o la relació d'un personatge amb l'entorn.
-Gran pla general: El que veiem es el paisatge, i poden haver-hi persones però no les distingim, és un pla molt obert.
En quant a la composició, no existeix cap regla rígida que parli de com s'han de situar els elements en el espai, però en funció de la seva distribució podem parlar de :
-Composició clàssica: L'element principal estarà al centre de la imatge, la tendència de l'ull es dirigeix al centre de un marc. Per això el que principalment passa en aquella realitat es troba al centre de la imatge.
-Llei de terços: La imatge es divideix en 9 parts iguals utilitzant dues linees imaginàries paral·leles i dues horitzontals (que siguin equidistants entre elles). Es recomana utilitzar els punts d'intersecció d'aquestes línies per distribuir els objectes en l'escena.
-Pes visual: L'utilitzarem per analitzar una imatge, direm que una imatge té molt pes a la dreta o a l'esquerra en funció de on estigui situat l'element principal. Direm que una imatge té aire cap al costat que no té cap element principal.
.Punt de vista: d'es d'on es pren aquesta fotografia
L' angulació és la variació del punt de vista que ens aporta perspectives diferents d'un element.
-Angle frontal: quan l'element que captem està front a la càmera.
-Tres quarts: quan l'element està una mica girat
-Angle lateral: l'element que capturem està totalment de costat.
%2B02.jpg)
-Angle contrapicat: la càmera se situa abaix i es fa la fotografia d'un element d'abaix cap a dalt, aquest ajuda a ressaltar la grandesa d'una cosa (se sol utilitzar per edificis, o per donar importància a un grup de persones, com les que els hi fan als dirigents de les campanyes polítiques.
-Angle picat: el punt de vista de la imatge estaria a dalt de tot, proporciona un punt de vista de superioritat a la persona que mira aquella imatge.
-Angle zenital: quan parlem d'un picat absolut. Totalment perpendicular a l'objecte que fotografia.
-Angle nadir: contrapicat absolut. Totalment inferior a l'objecte principal.
-Angle aberrant: varia l'eix de la càmera, l'eix de 180 graus passa a ser de 90 per exemple.
-A ran: la presa de la imatge es fa a ran de terra o de l'objecte principal.
L'enfoc o l'enfocament a una fotografia es el que ens permet veure amb claredat una imatge, captar-les nítidament, és a dir, que la llum i les gradacions de to quedin definides. La càmera fotogràfica fa el mateix que fa el nostre ull, regula la nitidesa del que estem veient, però 'ull humà regula sempre l'enfocament, a diferència d'una càmera, en la qual podem enfocar o desenfocar mitjançant les òptiques.
Es pot jugar amb l'enfoc o desenfoc, té que veure amb la profunditat de camp. L'enfoc pot ser selectiu, podem enfocar una part i donar-li importància, i desenfocar la part del darrere.
Hi ha una acció que es diu transfocus que consisteix en el canvi d'enfocament en un mateix plà d'un objecte o un personatge que està en primer terme i l'altre en segon terme, a la següent imatge es produeix al revés. S'utilitza sobretot quan hi han diàlegs, s'enfoca a la persona que està parlant, per tant té molt a veure amb la imatge amb moviment.
Quan un element està enfocat i el fons difuminat, el diafragma de la camerà estarà obert, i qual l'element principal i el fons estan enfocats el diafragma està més tancat.
Quan un element està enfocat i el fons difuminat, el diafragma de la camerà estarà obert, i qual l'element principal i el fons estan enfocats el diafragma està més tancat.
Profunditat de camp: tota la imatge te focu o només te focu una part de la imatge
Gràcies a la Iluminació veiem els objectes, per tant el que incideix la llum afectarà el significat que tinguin les imatges.
La llum del migdia es una llum molt dura, és intensa i elimina les ombres; la llum del matí difumina les cares o les imatges; la llum de la tarda o del capvespre es una llum que ve lateral i crea unes ombres, fa ressaltar la textura dels objectes.
Quan fem una fotografia hem de tenir en compte la temperatura per la il·luminació, quan fem amb llum artificial podem posar-la com volguem segons el significat que li volem donar. La il·luminació és molt important per les textures.
La llum dura, retalla molt les ombres; la llum plana l'aconseguim fent difusió amb uns aparells davant de la llum
La llum frontal o anterior, llum de tres quarts, frontal inferior, set octaus, posterior o contrallum, frontal o inferior, silueta, frontal superior, zenital.
TALLER DE FOTOGRAFIA
Hi han diferents tipus de càmera:
.Reflex: mirall que reflexa la llum.
.Compacta: no puc canviar d'objectiu.
Un objectiu òptic és un dispositiu que conté dos lents.
.Objectiu focal fixe: dona un angle de visió fixa, ens hem de desplaçar per enquadrar.
.Objectiu focal zoom: La càmera enfoca amb el seu mecanisme.
Per fer fotografíes hem de tenir molt en compte tres paràmetres:
-Obturació (velocitat): regula la manera en la que veiem de les imatges, permetent-nos captar-los en moviment més nítidament o més borrós.
-Diafragma (apertura): Iris que s'obre i es tanca, deixant passar la llum.
-Iso (sensibilitat): capacitat que té el sensor de captar la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada